2 mesos més…

I ja han passat quasi 2 mesos… I un munt de feina hi ha per fer; molta ha quedat endarrera, ja feta. Ara que tinc més temps… (mentida), puc escriure un trosset de text. Recentment han succeït moltes coses importants, algunes de les quals no fa falta que anomeni. Dos mesos donen per molt:

Ja he acabat el CFGS i sóc oficialment Tècnic Superior en Administració de Sistemes Informàtics (m’encanta dir-ho, jejeje). I voldria desitjar molta sort a tots els informàtics que han sortit d’allà amb mi, espero que algun dia ens retrobem per recordar aquests 2 anys de paranoies insofribles.

He estat treballant de 10 a 12 hores diàries a l’Abbacus, molta suor, un sou insignificant i molt de curru, però en definitiva, una experiència interessant i divertida (gràcies als sofridors Jordi, Xavi, Natalia i Montse).

El divendres vaig acabar la quinzena de monitor al casal de l’escola “Collaso i Gil” del Raval amb un petit sopar molt divertit amb tots els companys. A mi em van coronar com “Mister Con La Música a Otra Parte…”, sempre em fan la mateix broma. Gràcies a tots i especialment al Cesc, la Laura i la Gemma. M’ha encantat treballar amb vosaltres.

I ara 1 setmana al casal de Llerona… i el dissabte… cap a Euskadi!!!

A part de tota aquesta moguda personal, també cal destacar altres “moviments” més generals: Final de festa de l’esplai de Cardedeu (karaoke impressionant…), Final de Monòlegs a Cardedeu, Matxembrat 2005, “Tolillo i la banda” x2 amb el 4rt de BigFoot i el concert més Freak de la història amb la presència especial del avi de 300 anys Eucrasio!!!, diversos concerts de NR9, Horitzons i Gossos (partida doble, al “Hard Rock Café” i a la “Sala Vivaldi”, aniversaris de Ignasi, Katanha, Sonny i Lidi (si em deixo algun, I’m sorry).

I finalment, parlant de musica, durant aquest període de temps m’han acompanyat, principalment: “La sonrisa de Julia” amb “Sonrisas de papel”, Coldplay amb “The scientist”, Akon amb Lonely, “Daniel Powter” amb “Bad day”, Gorillaz amb “Feel Good Inc.”, Shakira amb “La tortura” i Hoobastank amb “The reason”.

Bé, i ara a seguir endavant…

Quant a bumoda

Free, Happy and Optimistic
Aquesta entrada ha esta publicada en En el tren. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.