Dia D Partit

Mentre en Rosendo (Lluís) i en Joan (David) atacaven per sendes bandes després de trobar-se amb l’esfèrica als peus (que no vol dir que la robessin) al actuar defensivament, en (Pere) s’estirava pausadament davant la portaria amb un gest de total mofa cap a l’equip contrari.
En aquell precís instant, les noies atacants es desesperaven i reculaven lentament, marcades per la fatiga que arrossegaven des de feia un parell de minuts. Algú cridava incomprensiblement com si li anés la vida o pogués fer alguna cosa contra la pallissa que el conjunt estava rebent…
Malauradament, però, per el equip local, un error en defensa afortunat pels visitants, va desembocar en un contraatac letalment desorganitzat en el que totes les participants emputxaven a més no poder i amb els ulls encegats per fer arribar la pilota a la portaria. Despès de diversos xuts i rebots aconseguien batre el porter que mig adormit cantava no se sap quina cançó friki en Japonès.
Era ja el temps afegit, Joan cridava animant els seus companys i Rosendo continuava rient i ara acompanyava en Pere entonant un "La meva terra és Arenys de mar… jejej"… I sonava el xiulet final i les noies es congratulaven d’haver marcat el gol de l’honor, tot i haver perdut per 7 gols en contra, 2 dels quals havien estat autogols…
 
Resultat Final: 8 a 1
Equip Local: Lluís, Pere i David
Equip Visitant: Cristina, Mireia, Clara, Xènia, Laura i Núria
 
Gols: David 3, Lluís 2, Pere 1, Laura 1, Núria 1 (p.p.) i Mireia 1 (p.p.)
 
PD: Gràcies Monitors per aquesta sortida tant genial!
 

Quant a bumoda

Free, Happy and Optimistic
Aquesta entrada ha esta publicada en En el tren. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.