Eternal Sunshine of the Spotless Mind

Ara ja fa uns quants mesos, diria casi que fins i tot dos any, es va produir, editar i enregistrar una gran pel•lícula de la que poca gent ha pogut gaudir. Us parlo de “Eternal Sunshine of the Spotless Mind”.
Pel•lícula dirigida per Michel Gondry i interpretada per Jim Carrey (The Truman Show), Kate Winslet (Titanic), Kirsten Dunts (Spider-Man), Mark Ruffalo (Just Like Heaven), Eliajh Wood (The Lord of the Rings) i Tom Wilkinson (Separate Lies) entre altres.
Joel (Jim Carrey) rep un cop horrible quan descobreix que la seva noia Clementine (Kate Winslet) ha fet que esborrin de la seva memòria tots els records de la relació que tenien ambdós. Desesperat, es posa en contacte amb el creador del procés, el Dr. Howard Miezwiak (Tom Wilkinson) perquè li esborri a Clementine de la seva memòria. Però quan els records de Joel comencen a desaparèixer, descobreix que encara l’estima. Des del fons del seu cervell intentarà parar el procés mentre el Doctor i el seu equip (Dunts, Ruffalo i Wood) el perseguiran a través del laberint dels seus records.
Una pel•lícula que ens ve a dir allò de: “Es mejor haber amado y perdido que no haber amado nunca”.
 
P.D.: Per aquells que no us agrada en Carrey per allò de les ganyotes i excessives interpretacions, en aquesta pel•lícula la seva actuació és genial i demostra que dins seu hi ha un gran actor capaç de canviar de registre i fer drames. Molt recomanable per aquella gent que busqui cinema alternatiu i de qualitat. Veure amb els llums apagats i la calefacció molt alta.
 

Quant a bumoda

Free, Happy and Optimistic
Aquesta entrada ha esta publicada en Pel·lícules. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Eternal Sunshine of the Spotless Mind

  1. Sara ha dit:

    Ei! Jo sóc una d’aquelles tantes persones que no ens agraden les ganyotes del Carrey, suposu que fa pel·licules massa absurdes, al menys pel meu gust. Però reconec que la pel·lícula del Show de Truman em va agradar molt. Al començament de la pel·licula ni m’havia passat pel cap que tot allò que s’estava interpretant fos una interpretació dins la mateixa pel·lícula. Val a dir, però, que a mesura que la pel·lícula avança ja ensumes alguna cosa rara en ella. En definitiva, el Jim Carrey ‘ha de ser un bon actor per poder interpretar als tius taaan idiotes que interpreta a algunes pel·lícules (còmedies bàsicament), jejeje.
     
    Una abraçada

  2. David ha dit:

    Sí que fa moltes comèdies, però la interpretació canvia quan es tracta de drama, i aquesta pel·lícula és d’allò més dramàtica. Et recomano que la miris. Segur que t’agrada.
    Siau!

Els comentaris estan tancats.