Estanislau Verdet

Aquest Diumenge passat va venir a dinar a casa el meu germà Roger. Feia molt que no ens veiem i el dia del meu aniversari, ara ja fa uns mesos, no va poder venir. Ahir, per fi, va poder donar-me el seu regal. Un dels pocs que he rebut, es veu que al complir els 23 la gent deixa de fer-te regals. Ho tindré en compte.
 
Estanislau Verdet – Yamshes en Escabetx, era el títol d’un CD pirata que m’havia portat, o això pensava jo. Resulta que era una maqueta d’un cantautor català encara desconegut per tothom. Es tracta d’en Pau Vallvé de igual edat meva i el seu alter-ego Estanislau que ha compost 12 cançons i les ha emmarcat en un recull indispensable. El disc es titularà “Un que de tan llest és tonto i un que de tan tonto és llest”.
 
La musica d’en Verdet és al•lucinant. Escoltant un parell de cançons creus trobar un jove Portet amb la veu d’en Natxo (Gossos). Però a mida que avança el disc te’n adones que és molt més que això i que adopta una personalitat determinant. Barrejant tot tipus de musica (drum n’bass, reggaeton, techno, rap, pop…) va imitant, no sense adonar-se’n sinó fent-ho amb totes les intencions, estils coneguts (Eminem, Manu Chao, Albert Pla, Gorillaz…) i sempre amb un estil propi de fons.
 
En la lletra utilitza el que ell mateix anomena com Lletgisme. Ve a ser el parlar absurd mitjançant la ironia i la critica. Reivindica, sempre situat en el context actual, la musica a la que estem sotmesos. Així doncs, el lletgisme instrueix una passió cap allò que és “cutre” i políticament lleig. “Beixamel i Mató” n’explica el significat i “Rodolfo”, el gos que tindrà l’Estanislau, l’aplica.
 
Cançons com “Himne” que explica en to de mofa els himnes en general, “Ja tinc el teu Mail” que parla del absurd de la generació Internauta, “Farsant per la font del gat” on ridiculitza als autors que es repeteixen o “Per fer país insultem en català” que critica la pèrdua de la llengua; deixen constància d’aquest lletgisme.
 
En el lletgisme, per molt estrany que sembli, també hi caben les cançons més tristes i depriments. Així “M’agradaria ser un Lemür” explica el desamor o la que considero és la millor “Ni tu ni jo” que porta al extrem la il•lusió de tenir algú quan s’està sol i ni es coneix la persona estimada.
 
En conclusió. He tingut la sort de conèixer aquest gran music (fa ell tot sol la composició, musica i lletra) i de tenir temps i sentits per a gaudir-lo. Una mostra us la deixo aquí amb la lletra de la cançó, encara que, a falta d’instruments, perd una part important de la seva genialitat.

Quant a bumoda

Free, Happy and Optimistic
Aquesta entrada ha esta publicada en En el tren. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Estanislau Verdet

  1. Sara ha dit:

    Com sempre, sorprenent-me amb els paios músics que trobes pel món… tinc curiositat, pel que expliques pot estar molt i molt bé, lletres crítiques, amb segones i, en fi, amb sentit, s’agraeixen. Avui la Ana Hernández, l’actriu protagonista de la pel·lícula Solas, quen l’entrevistaven al Club ha demanat la cançó aquella que em vas passar de Bangles, Eternal Flame. M’ha fet gràcia perquè mai l’havia sentit abans i ara que me la vas passar surt a la tele!! jejeje En fi, espero rebre cançons d’aquest tal Etanislau Verdet.
     
    Una abraçada
     
    PD: L’altre entrada… un altre dia… nu pateixis! jeje A més, si ja saps que sempre ho llegeixo, així que no paris d’actualitzar el blog, eh! Siau!

  2. pau ha dit:

    Renoi, quin honor!L’informo, d’entrada, que el disc sortirà molt aviat, abans de l’estiu!l’informo també de que al yamshes (el nostre blog) hi és molt benvingut!i finalment preguntar-li: Qui collons és vostè? com ha aconseguit el meu disc?Tinc moltissima curiositat de saber qui és aquest Roger! em coneix a mi?Be, que encantat pel comentari. Espero que comprin el disc, no pels calers sinó per vendre’n prous com per que em deixin seguir-ne fent!ens mantenim en contacte!Apa!Llef!

  3. pau ha dit:

    Ah! ja se qui ets!He vist a les fotos que el teu germà és el company de pis de les de belles arts!El conec poc però l’he reconegut.Ara em quedo més tranquil. Jeje.

Els comentaris estan tancats.