Per uns dies

Per uns dies tot ha deixat de donar voltes. Sense mal de caps ni discussions només prendre decisions absurdes. Vaig a esmorzar o dormo una mica més?
 
Com m’agraden les vacances. Anar a un lloc i quedar-m’hi una temporada sense haver de pensar en la meva vida. Estar allà tot el dia jaient, sense preocupacions i gaudint del sol i la piscina. Si les vacances duressin per sempre… Nesquik, croissants i l’Sport per estar informat del mundial. Res de MSN ni SMS.
 
Mòbil connectat, i amb una “màgia” estranya, sense poder trucar ni rebre trucades… molt inquietant. Però ara ja recuperat, a posar-me les piles i continuar amb tot el que ara arriba. Abacus, preparació colònies, reunions i més reunions. Abans, però, la petita revetlla de Sant Joan i un cap de setmana per col•locar-me al millor lloc per engegar de nou.
 
Els teus ulls, cabell, cadera i bikini, l’ocellet, el Cor i l’Arús. Migdiades sota el sol i el llençol, riures i pessigolles, paraules i guitarra, escacs i UNO. Gràcies per aquesta tranquil•litat, gràcies per aquests dies.

Quant a bumoda

Free, Happy and Optimistic
Aquesta entrada ha esta publicada en En el tren. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.