Parlar per posar-se malalt

Moltes vegades no ens donem de lo bé que estem i ens sentim quan no ens fa mal res i no tenim cap molèstia física. Quan ens constipem és totalment al revés.
 
Tot el dia anem moquejant, esternudant i deixant per tot arreu aigua i més aigua. Que jo em pregunto d’on surt tanta aigua, segur que no és per allò de que el nostre cos està fet d’un 80% d’aigua.
 
Ens sentim fatal, sense ganes de fer res, ens fan mal els ossos i el cap. En els pitjors dels casos el nas se’ns esquinça i s’enceta fins al punt de deixar anar sang també. Ens fa mal el coll cada cop que glopegem i ens ploren els ulls cada cop que ens il•lumina alguna llum. L’afecte del soroll és pitjor que el d’un dia de ressaca i tenim fred per molt que ens tapem. I si ens tapem molt comencem a suar i suar fins fer més pesta que un paleta en ple estiu.
 
Sigui com sigui, deixem la casa plena de papers o “clinex” tot xops i repugnants. Per evitar acabar amb totes les amazones del Brasil li demanem als nostres pares aquests mocadors de roba que tant utilitzant i que diuen no maltracten el nas. També els deixem tots per rentar.
 
Amb tanta merda a sobre un es posa a recordar els grans moments de la seva vida, en els que tot era maco i un respirava profundament la brisa de l’aire. I et dius a tu mateix que hauries de valorar millor sentir-te bé i que quan et recuperis ho faràs. Encara que, saps que ja t’ho has dit més d’un cop i que quan t’hi trobis ja no et recordaràs de les bajanades que se t’han passat pel cap.
 
Llavors un bon dia, o mal dia perquè tornes a estar constipat i fet una merda, decideixes, en un dels teus deliris habituals, que és hora d’escriure-ho i publicar-ho en el teu blog i així, potser, un dia millor t’ho miris i recordis que hi havia dies dolents en els que no podies fer res per molt que t’hi esforcessis. I que aquests dies et senties un moc gegant que suava i embrutava tot el que tocava. Però que ara, ara et sents viu i millor. Potser així ho valoraràs més, encara que sigui per un instant.

Quant a bumoda

Free, Happy and Optimistic
Aquesta entrada ha esta publicada en En el tren. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.