Música al tren (Catch my disease)

Us sona allò que fa… "So please, baby please, open your heart, catch my disease…" No? Llavors no agafeu suficient el tren.
 
La música als trens de rodalies és un tema molt recurrent, hi ha gent a qui li molesta i d’altra gent que s’indignen. En el fons no deixen de tenir raó: és una imposició innecessària. Si algú vol escoltar música ja té el seu MP3. De totes formes és música clàssica, que per escoltar de fons està bé i no n’hi ha per tant…. o sí… No sigui pas que el conductor estigui sort i es pensi que no se sent. A mi personalment no em molesta, però sí que m’avorreix perquè no és ni el moment ni el lloc adequat per escoltar aquest tipus de música.
 
Però avui en la meva ruta habitual de casa a la Uni i de la Uni a casa he pogut sentir pel circuit d’àudio quelcom que no era musica clàssica… No m’ho podia creure, altre vegada la mateixa cançó! Des que fa un parell d’anys la companyia Renfe estrenar en antena un anunci amb aquesta cançó que de tant en tant, molt de sobte i pujant el volum podem sentir "Catch my disease", títol d’una cançó rock conegudíssima. El ritme és d’aquells que s’encomana, llàstima que de tant escoltar-la algú se’n recorda, i sovint, del seu autor, Ben Lee.

Quant a bumoda

Free, Happy and Optimistic
Aquesta entrada ha esta publicada en En el tren. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.