Més que una llengua

Ells diuen "perro viejo" i "mosquita muerta" allà on nosaltres diem "gat vell" i gata maula".
La sort màxima de la rifa és un masculí "el gordo", allà, i un femení, "la grossa", aquí.
De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que sigui "Virgen" i nosaltres que sigui "Mare (de Déu)"; ells paguen "impuestos", que ve d’”imponer", i nosaltres "contribucions" que ve de "contribuir".
Els espanyols desvergonyits ho són del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que són uns "sinvergüenzas", mentre que els corresponents catalans són, només, uns "pocavergonyes".
Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen "madera" quan nosaltres toquem "ferro".
 
Allà celebren cada any les "Navidades" mentre que aquí amb un sol "Nadal" anual ja en tenim prou, com en tenim prou també amb un "bon dia" i una "bona nit" cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus, múltiples "buenos días" i "buenas noches" diaris. A Espanya es veu que ho donen tot "dar besos, abrazos, pena, paseos…" mentre que als Països Catalans donem més aviat poc, ja que ens ho hem de fer solets "fer petons, abraçades, pena, un tomb…". Allà diuen "¡oiga!" quan aquí filem mes prim amb un "escolti!"
 
Dels ous de gallina que no són blancs, ells en diuen "morenos" i nosaltres "rossos", colors que s’oposen habitualment parlant dels cabells de les persones.
Dels genitals femenins, allà en diuen vulgarment "almeja" i aquí "figa", mots que designen dues realitats tan diferents com és un mol·lusc salat, aspre, dur, grisenc i difícil d’obrir, en un cas, i, en l’altre, un fruit dolç, sucós, tou, rogenc i de tacte agradable i fàcil.
Mentre ells "hablan" -i fan!- aquí "enraonem", és a dir, fem anar la raó.
 
No és el mateix dir "Voy a hacer" que "Vaig fer" ja que en aquest cas el català ja no s’haurà de preocupar pel que hagués de fer, mentre que l’espanyol encara s’hi ha de posar.
 
Allà per ensenyar alguna cosa a algú "adiestran" i aquí "ensinistrem". Més enllà dels conceptes polítics actuals, els uns basen l’ensenyament sobre la "destra" (dreta) i els altres sobre la "sinistra" (esquerra)…
I quan nosaltres "hem d’anar" a algun lloc, ells "tienen que ir…", que resulta una mica més possessiu.
 
Tota una concepció del món, doncs, s’endevina rere cada mot d’una llengua, perquè la llengua és l’expressió d’un comportament col·lectiu, d’una psicologia nacional, diferent, no pas millor o pitjor que altres. No es tracta, en conseqüència, de traduir només,sinó d’entendre. Per això, tots els qui han canviat de llengua a casa, al carrer, al treball no únicament canvien de llengua. També canvien de punt de vista.
 
Per difondre les nostres idees i pensaments !*!

Quant a bumoda

Free, Happy and Optimistic
Aquesta entrada ha esta publicada en En el tren. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.