La Universitat em mata

No és que no m’agradi. No odio ni avorreixo en sí la UNI (com la gran majoria de gent), però com tot, al ser "allò" que haig de fer, doncs "fa pal". Ja costa llevar-se a les 6, agafar el tren, el metro i caminar 10 minuts fins el campus. Tot això amb el fred al cos, els retards del transport públic i la son atacant-me. Fins aquí no em queixo ja que bé implícit i al ser molt d’hora, tampoc hi presto molta importància.
 
Del que sí em queixo és dels professors, horaris i de l’especial atenció a l’estudiant. Tinc professors molt bons amb els que no necessito ni repassar abans d’un examen, però igualment, tinc professors molt dolents, aquests últims fan que l’assignatura sigui avorrida i que la gent s’adormi o se’n vagi cap a casa. Els horaris, molt mal planificats, em destinen dies sencers (de 8h a 17h) a només escoltar i prendre apunts. Això en els millors dels casos, pitjor és anar i només apuntar solucions d’exercicis que ja tens en un PDF… De l’atenció per parts dels serveis de la UNI no hi diré res puig que em suposo, tothom que ho conegui sabrà que per ells els alumnes són números molestos i res més.
 
Tot i això, la UNI és un món fantàstic. Coneixes molta gent, que va a la seva "bola", però que al ser "joves", t’ajuden en tot el que poden. Hi ha molt companyerisme. Les instal·lacions són immillorables. Jo em perdo molt entre tants edificis, classes i zones comunitàries (restaurants, bars, tendes, centre comercial, aules d’estudi i d’informàtica…). Un cop hi estic present m’hi sento molt bé i m’agradaria quedar-m’hi més estona. S’hi respira ambient de treball i estudi, i encara que hi ha molta molta gent, també s’hi respira tranquil·litat.
 
En definitiva diria que m’agrada estar en la UNI en la que hi estic i no m’agrada anar o marxar. I em mata, dolçament i sense adonar-me’n, ja que el temps passa, la feina s’acumula i d’aquí poc els parcials, arriben.

Quant a bumoda

Free, Happy and Optimistic
Aquesta entrada ha esta publicada en En el tren. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a La Universitat em mata

  1. Ignasi ha dit:

    Si t’he de ser sincer.. després del ritme d’una festa major, em ve de gust anar amb la carpeta amunt i avall, anant a la uni, fent pràctiques i treballant a les tardes… És el que el cos em demana i, per damunt de tot, m’agrada la vida de l’estudiant.
    Fins aviat!
     
    Ignasi. 

Els comentaris estan tancats.