Tots ens fem vells

Passen els dies sense donar-nos conte de res, passen i nosaltres anem “tirant”, fent el que he de fer perquè el temps no ens atrapi. I sense que puguis endevinar quin dia és avui, ja és l’endemà. Així un dia rere altre fins que ja ha passat un any més.
 
Un any més i un any menys per viure.
Avui m’he adonat que és molt difícil ser un Steve Jobs als 20 anys, arribaré als 30 i encara estaré estudiant…
 
“Llavors si que molarà, mentrestant aguantarem el tipus”

Quant a bumoda

Free, Happy and Optimistic
Aquesta entrada ha esta publicada en En el tren. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Tots ens fem vells

  1. Sara ha dit:

    Uaalaaaa David!!! FELICITATS!! No em vaig empanar del dia que era amb el pont pel mig!!! em sap molt de greeeuuu!!! que fooort!! la Sara, la secre de l’esplai oblidant-se d’una dataaaa!!! buaaah!! jajajaja Bueno… la dita diu "más vale tarde que nunca", no? jejeje Doncs això! FELIÇ ANIVERSARI "DEIVID"!!!Un petonàs! Aaah i em continuo mirant l’space eh! Jo vaig llegint…. espero que tu també et passis de tant en tant pel meu, tot i que no l’actualitzo massa! jeje

  2. David ha dit:

    ja veig ja que vas passant’hi. m’alegro deque algú s’ho miri, però bé, en tot cas ara faig l’Space a "modo" de diari personal.
    m’agrada veure el que he escrit fa temps, és com llegir-se a un mateix explicar-se les coses.
     
    una abraçada.

  3. Sara ha dit:

    A mi també m’agrada llegir-me els meus escrits passat un temps, em fa reviure tot el que m’ha passat… i em dóna peu a reflexionar-hi…Ahir va estar bé no, el concert d’Hortizons? Escriuré alguna cosa quan pugui, ara començo a tenir bastanta feina de la uni, masses coses a fer i poques ganes la veritat, jeje De tota manera els fotos ja estan penjades. Has llegit la super crònica de la Renfe? jajaja Quin mati… jeje Bueno, doncs res, que vagi mb el partit de demà! fa temps que no us vinc a veure! Sort!

Els comentaris estan tancats.