Síndrome del Taxista

Avui volia parlar-vos sobre el que jo he anomenat el síndrome del Taxista. Abans de continuar vull aclarir que no tinc cap mena de problema amb aquest col·lectiu, només utilitzo el seu nom com a exponent públic que habitualment és notícia per les seves reivindicacions en els mitjans de comunicació.

Tal com podem llegir en la definició de síndrome, aquest agrupa diversos símptomes que caracteritzen o descriuen un grup de fenòmens propis d’una situació específica. En aquest cas estem parlant de incontinència verbal, promiscuïtat en la queixa constant i un alt grau de supèrbia i orgull. Evidentment al generalitzar és segur que no tothom dins d’aquest col·lectiu compleix estrictament tots aquests símptomes.

uber

Els individus que pateixen d’aquest síndrome solen tenir una rutina molt marcada, no els agraden els canvis siguin quins siguin. Odien la llibertat de competència en el seu entorn laboral i es creuen els més bons i millors experts en la seva matèria.

L’ésser humà té por per naturalesa.

Aquesta malaltia els provoca defensar-se i no entendre el seu entorn, circumstancia que provoca en ells altres estats com la ira, desesperació, frustració i finalment depressió. Però no vull analitzar la por, que en temes de psicologia no en tinc ni idea.

airbnb

El cas és que cada cop és més habitual que qui té el control d’un negoci, d’un estil de vida, d’una posició determinada en un sector, intenti per tots els mitjans frenar, parar i trepitjar a qui, legítimament, vol compatir-li aquest fet.

Sí, estic parlant de casos tant coneguts com Uber en el sector dels taxis, Airbnb en el sector hoteler o multinacionals en el sector del petit comerç. Qualsevol tipus de negoci no està absent de polèmica entre “els de sempre” i “els nou vinguts”. I al final, ja sigui conseqüència de la globalització, avenç tecnològic o de noves maneres de treball cap negoci és per sempre.

centre-comercial

El mercat ha de potenciar la competència, la preparació i la innovació. És essencial per millorar i poder gaudir d’una vida més plena i satisfactòria. És imprescindible i necessari, tant si fa 50 anys que tens un negoci com si en fa 2, adaptar el teu producte a la demanda.

Adaptar-se o morir, el cicle de la vida.

P.D.: Evidentment, vull deixar clar que estic a favor d’una regulació adaptativa per als nous competidors i que ningú s’aprofiti del sistema per crear competència deslleial.

Anuncis

Quant a bumoda

Free, Happy and Optimistic
Aquesta entrada s'ha publicat en En el tren i etiquetada amb , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.