Com va néixer Pokémon GO?

pokemon-go

Tothom o quasi tothom creu que Nintendo i Niantic, companyia desenvolupadora, no havien previst que Pokémon GO tindria l’èxit que ha tingut, que és això la causa principal pel que la mateixa ha petit errors incomptables, múltiples caigudes de sistema i una nefasta experiència de joc. Fins i tot les mateixes companyies, per expulsar-se les crítiques, ens ho fan creure així al reconèixer que no esperaven tenir un boom tant gran amb aquesta aplicació en el moment del llançament. Però, és cert?

Rotundament NO. N’eren molt conscients i ho tenien tot lligat des de feia mesos. I com ho sé us preguntareu. Doncs informant-me un poc i tenint certs coneixements en la matèria.

Segurament a pocs us sonaran les aplicacions Ingress (en beta 2012, Android 2013 i iOS 2014 desenvolupada per la mateixa Niantic) o Miitomo (Març 2016 de Nintendo). La primera és pràcticament el joc base de Pokémon GO, un mapa quasi calcat on els jugadors trien equip i han d’anar conquerint punts d’interès per fer-se amb el control de zones triangulars. Us sona el concepte?

ingress-miitomo

La segona aplicació és la versió mòbil dels Mii de Nintendo on pots personalitzar el teu ninot virtual i posar-te en contacte amb altres usuaris. Aquesta ja porta 6 mesos i és la primera de la companyia en el sector mòbil. Aquí no és molt coneguda però en el mercat asiàtic ha triomfat. Això és comprensible ja que ha estat pensada i dissenyada específicament per ells. 10 milions d’usuaris no és poc i més si parlem d’una aplicació que es limita a replicar el que en bona part ja tenen els usuaris de la Wii i WiiU.

Però tornem al principi, com es va gestar Pokémon GO? Resulta que gràcies a la repercussió de Ingress als Estats Units (7 milions d’usuaris) la companyia Niantic va entrar a Google al 2015. Durant el temps que van pertànyer al conglomerat d’empreses de la multinacional se’ls va ocorre realitzar i penjar a YouTube un vídeo sobre una extensió nova de Google Maps: Pokémon Challenge. Aquesta consistia precisament en fer realitat el somni de convertir-se en “Entrenador Pokémon” en la vida real utilitzant la citada Maps i la realitat augmentada.


El vídeo en qüestió es va tornar viral, ja té més de 19 milions de reproduccions, però no només perquè el van llençar en motiu del “April Fool’s Day” (tradició americana que consisteix en fer bromes per celebrar el dia 1 d’abril) i era molt creïble sinó perquè la idea va emocionar als usuaris i  aquests es preguntaven si amb la tecnologia actual seria possible fer-ho realitat.

Nintendo, que de crear noves experiències en sap molt, va veure-hi una oportunitat i es va quedar amb Niantic per desenvolupar Pokémon GO. Van treure al mercat Miitomo com experiment i avantguarda per seguidament fer el gran agost, literalment, amb l’aplicació del moment. Una jugada mestre, la veritat.

Ingress és la base de Pokémon GO. Van adaptar l’experiència de joc afegint els Pokémon i gimnasos, redissenyant els menús i canviant l’estil del mapa. Per cert, si voleu imaginar quines novetats pot haver-hi en un futur només cal que mireu com ha anat millorant aquesta app.

A tot això i tenint en compte els números de les anteriors aplicacions és evident que sabien que “ho petaria”, però, si ho sabien, perquè no van fer res per evitar totes les crítiques de llançament? Molt senzill: infraestructura.

Server room

Perquè una aplicació funcioni necessita d’una infraestructura com ho són els servidors, on s’allotja la informació, i la disponible connexió tant interna com externa, per l’accés dels usuaris. Quants més usuaris utilitzin l’aplicació, evidentment, serà necessari una infraestructura més gran. O sigui, simplificant, es necessiten molts diners. Els diners a invertir mantenen una estreta proporcionalitat amb el número d’usuaris a connectar.

Per aquest motiu el joc s’ha anat “alliberant” primer en una territoris i fins fa poc a uns últims. Mateix motiu pel qual no han millorat substancialment el joc durant aquest temps ja que tant Nintendo com Niantic han estat ocupats en solucionar l’estabilitat del joc. Més concretament, augmentar infraestructura, optimitzar codi, bloquejar intrusions d’accés inadequat i “amagar” afegits minoritaris que consumien masses recursos.

I això ho han pogut fer gràcies a la gran acollida que ha tingut. Per si no ho sabeu encara, Pokémon GO ha batut tots els rècords possibles: més usuaris actius que Twitter, més temps d’us per usuari superant WhatsApp (45 minuts diaris), aplicació més descarregada de la història en Android… i el més important, va doblar el valor de mercat de Nintendo en el primer mes tot i tenir aquesta només el 33% dels drets i beneficis.

nintendo

Aquesta última dada és molt important. Que una empresa tant enorme com és Nintendo aconsegueixi apujar les seves accions d’aquesta manera és al·lucinant, mai vist fins el moment. Perquè us feu una idea, és com si et compressis un cotxe per 10 mil euros i afegint-li un posa vasos de 10 euros (amb la utilitat i magnitud que té aquest en comparació) resultés una revolució tant gran que el càlcul de valor de la cua de gent per només veure-ho l’elevés a 20 mil euros. Imagino que estaran ballant per la oficina.

I és així com arribem al moment actual, on tenim Pokémon GO que comença a perdre alguns usuaris, cosa normal després d’un creixement inicial tant alt. Nintendo aprofitant el moment per estrenar un altre joc de la franquícia: Pokémon Sun and Moon. Niantic presentant novetats de cara als propers mesos per pal·liar l’efecte d’haver eliminat serveis interessants que perjudicaven l’estabilitat del joc (com ara les petjades, animacions d’entorn, mapes de captures i càlculs percentuals d’efectivitat de llançament).

Només el temps dirà si la monetització interna del joc és suficient per mantenir i millorar l’aplicació i si surten beneficis o acaba sent una moda d’estiu més en la història dels videojocs.

Anuncis

Quant a bumoda

Free, Happy and Optimistic
Aquesta entrada s'ha publicat en En el tren i etiquetada amb , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.