De treintañero a cuarentón

Avui començo una nova etapa en la meva vida mortal, més a prop dels quaranta que dels trenta. Pels que em coneixeu sabreu que mai m’ha agradat complir anys, que sóc un Peter Pan etern i que hagués preferit quedar-me sempre a la vintena.

Tot i això, revisant el viscut fins avui, no em puc queixar d’aquests 35 anys. He crescut com a persona, com a parella, professionalment i crec que també com a pare. El millor any en la meva vida? Almenys és el més significatiu, interessant i especial. Segur que en vindran de més i millors en els aspectes més importants.

La joventut passa, la bellesa claudica davant la vellesa però amb tot un any més savi, i ja no em fa por acumular números al dorsal perquè tinc ulls de nen, records preciosos i anys de sorpreses i noves aventures per davant.

Que més puc demanar?

IMG_20180427_093949_060

Anuncis

Quant a bumoda

Free, Happy and Optimistic
Aquesta entrada ha esta publicada en En el tren. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.