Oques Grasses

13062980_1114674935251351_9083377412746379801_o

Poc he trobat últimament que m’assalti i em sorprengui. En música hi ha molta deixalla i poca joia. I si tens fortuna i et topes, ja sigui buscant o per casualitat, amb una bona cançó, val la pena explicar-ho i cridar ben alt.

Aquest mes farà 2 estius que estava jo recopilant música per portar a les colònies del “Xivarri”. Buscava nous grups i autors per així tenir cançons més actuals que el típic ja consolidat que tothom escolta al seu telèfon mòbil. Volia “veure” si hi havia “temes” frescos.

Gràcies a Internet, l’eina més ràpida i actual de cerca, vaig saber trobar bastants artistes emergents i desconeguts entre els que, Oques Grasses, van destacar de forma totalment aleatòria. Si, és així, ja que els seus temes van sonar al igual que molts altres mentre els nens netejaven els plats a la cuina o passaven l’escombra a l’hora “dels serveis”.

“Cul” es va tornar un himne pels que fèiem de cuiners i la vàrem estar rallant fins l’últim dia. Passat la convivència vaig investigar més i resultà que els artistes just havien tret un segon disc. D’aquest m’hi vaig fer fan des de la primera nota amb cançons com “Coet” o”Sexy”.

Des de llavors he assistit a uns quants concerts que, per sort, m’han confirmat el bon fer d’aquest “nou” conjunt català. I ara que tenim l’estiu a tocar els tornem a tenir amb el tercer i més complet dels seus treballs. Si us pica la curiositat, en aquest vídeo els podeu escoltar en disc editat i en directe:

Anuncis
Publicat dins de En el tren | Etiquetat com a , , ,

Realitat virtual

Screenshot_4

En el futur imminent sembla que la realitat virtual jugarà un paper central. Les grans multinacionals hi estan invertint molts diners i ja han començat a promocionar varies aplicacions d’aquesta ‘nova’ tecnologia.

Si analitzem els moviments que s’estan produint podrem entendre un poc més la societat en la que vivim. Unes adultes generacions preocupades pel ‘tenir’ donen pas a unes noves joves interessades en el ‘sentir’.

Aquest canvi de mentalitat suposa també un canvi de valors e interessos. Els joves els preocupa perdre’s vivències, moments i experiències. No volen comprar una casa o un cotxe pel simple fet de tenir patrimoni si, de la mateixa manera, es pot llogar i obtenir d’ells el servei que n’esperen.

Les companyies amb talent jove estan al servei d’ells mateixos. Construeixen i inventen pensant en uns clients que tenen les seves mateixes inquietuds i que generalment desitgen el mateix que ells. Els poden entendre més fàcilment perquè no els és tant difícil posar-se a la seva pell.

Screenshot_5

La realitat virtual arriba en un moment on la societat és capaç d’entendre-la, acceptar-la i donar-li us. Una tecnologia molt coneguda i que comença a ser accessible per la gran majoria de gent, no com fa 10 o 20 anys.

Són tants els camps que engloba la RV que ja ningú pot ignorar-la. Viure experiències i situacions inimaginables, millora de comunicacions i relacions humanes, precisar informació visual i facilitar processos en l’àmbit laboral. Les possibilitats són moltes i estan a l’abast de tothom.

Potser d’aquí uns centenars d’anys es recordarà aquest moment com l’inici d’una nova etapa en la història de la humanitat. Jo seguiré les novetats sobre el futur de la RV molt atentament.

Publicat dins de En el tren | Etiquetat com a , , , ,

El problema de les ulleres

ulleres

Necessito portar ulleres graduades des dels 16 anys, és el que em diu l’oculista des de que em va fer les proves de visió. Altres vegades, de més nen, me’n havien fet, però mai van trobar-hi ni ells ni jo res d’estrany. Molt curiós tot plegat, mai hagués pensat que hi estava veient borrós.

Per sort, o almenys així ho considero jo, només necessito ulleres per veure-hi bé de lluny. Potser per això, com que sóc poc de fixar-me en detalls, pensava que el món era així una mica ‘incert’ vist en perspectiva.

No m’agraden les ulleres, ho he de reconèixer, ni per mi ni pels altres. Les ulleres canvien totalment la fisonomia de la cara i, per ser honests, són un autèntic destorb. A veure, si les has de portar sempre suposo que t’hi acabes acostumant, com a tot. Ah, que no ho he dit, és que jo no les porto sempre les ulleres. Sé que hi veig malament però tinc molt poques diòptries i puc ‘passejar’ sense obligatòria necessitat.

A més, m’han dit repetides vegades que els ulls s’acostumen i llavors t’augmenta la graduació. Però aquest no és el motiu principal pel que no vull portar ulleres, és sobretot per un tema estètic (i això que m’ajudarien a dissimular el meu enorme nas…).

A tot això ara tinc un dilema, el típic suposo: Operar-me Vs No operar-me la vista. I és que quan tens 20 et diuen que fins els 30 pot augmentar-te la graduació i quan en tens 30 et diuen que a la llarga tothom acaba portant-ne encara que sigui per vista cansada. Vaja, que no t’animen molt a fer-ho.

Llavors, en cas de treure’m miopia potser en menys de 20 anys n’he de dur de nou, i potser inclús és pitjor… a part que, com a tota intervenció, existeix un mínim de risc a valorar. M’he de conformar? O he de vèncer la por a quedar-me a les fosques?

Si voles massa a prop del sol és més probable que t’acabis cremant.

Publicat dins de En el tren | Etiquetat com a , , , ,

Wall·E Disney s’equivoca

walle

Disney va estrenar a l’any 2008 la pel·lícula Wall·E que ens situava en un moment indeterminat del futur on els humans havien conquerit l’espai i buscaven un nou planeta on viure.

En aquesta cinta Disney imaginava que els humans hauríem evolucionat i degut als avanços tecnològics seriem tots obesos, amb mans i dits gegants i sense quasi peus. I això perquè teòricament tot ho podrem fer des del sofà del menjador sense moure’ns ni aixecar-nos.

Doncs bé, aquesta teoria és fàcilment desmuntable, per sort. Només cal que ens fixem en l’índex d’activitats exteriors que estem practicant actualment i comparar-ho amb altres èpoques de la història. És molt superior i va en augment.

Les màquines efectivament ens acabaran substituint, sobretot en les feines més pesants, feixugues i mecàniques, les que ningú vol fer. Això és evident però no té perquè ser dolent. Imagineu un món on la tecnologia treballa per nosaltres i així podem… podem gaudir de la vida.

I és aquí on volia arribar. En cas que finalment no haguem de treballar segurament el que farem serà precisament activitat. Algunes seran davant el sofà però segur que moltes, com ja està passant aquests darrers anys, seran a l’aire lliure.

padel.jpg

I és que actualment hi ha un munt d’oci,  cada dia s’inventen nous esports, jocs i passatemps. Hem entrat a l’època de l’oci on tothom vol divertir-se, viatjar, viure experiències, i en part és per això que la societat segueix funcionant. Els “serveis” substitueixen la industria.

Mateix motiu pel qual no es complirà en major mesura la predicció de Disney. De gent grassa n’hi ha hagut des de sempre igual que de gent atlètica, l’estil de vida és un tema personal de cadascú i, tot i que hi ha professions que indueixen al sedentarisme també n’hi ha del contrari. I si en un futur no n’hi ha, segur que algú se’n inventa, perquè,  no oblidem una evidència i és que als humans ens ‘mou’ sempre la superació i l’afany de ‘tenir’ més.

P.D.: Tot i això, Wall·E no deixa de ser una de les millors pelis d’animació. No és ni serà la primera ni la ultima pel·lícula que fa prediccions errònies.

P.D.2: I, en qualsevol cas, mai sobren aquests transfons que Disney aplica als seus films infantils.

Publicat dins de En el tren | Etiquetat com a , ,

Gerard Piqué fa bé

Screenshot2
Senyor@s, estem a l’any 2016, vivim en una societat que gira entorn l’oci i l’entreteniment. Cada dia s’inventen noves formes de satisfer, no ja les necessitats bàsiques, sinó els capritxos i interessos que cada individu adquireix en aquest primer món.

No hauria de ser estrany que un futbolista com en Gerard Piqué, Geri pels amics, consumidor de noves tecnologies, igual que molts altres milions de joves, utilitzi una aplicació de mòbil que el manté en contacte directe amb els seus seguidors d’una forma semblant a com ho fan altres aplicacions que utilitza de fa temps.

Tampoc és casual que el servei principal de l’aplicació sigui precisament de vídeo streaming en directe i que li permeti veure preguntes i comentaris dels espectadors.

Tenint en compte la varietat d’ofertes d’oci que hi ha, el més important per “l’artista” ja sigui d’esport com del món de la literatura o l’actuació és el de no quedar en l’oblit. És molt fàcil passar de ser el centre d’atenció a pertànyer al immens grup de famosos que no tenen cabuda en el dia a dia.

Screenshot

És per això que el gest de Piqué, molt desconegut en el món del futbol, és molt significatiu i interessant. Primer perquè apropa els futbolistes, estrelles mediàtiques al cap i a la fi, als fans, i segon, perquè adapta un oci històric a un públic jove que és qui a la llarga haurà de mantenir-lo.

Ho estem ‘veient’ també amb altres propostes com el cinema, la televisió o la música. Els cinemes, cada cop menys freqüentats, busquen superproduccions i ofertes per no tancar, les cadenes de televisió oferint programes ‘a la carta’,  sèries ‘sota demanda’, serveis de reproducció musical i compra de cançons individuals, tot per Internet. No tenen tanta sort les botigues de productes físics  (tan música com cinema) o els teatres que han hagut d’anar substituint grans obres clàssiques per shows juvenils.

Renovar-se o morir, que diria aquell. Si vols aguantar el pas del temps, seguir connectant el teu servei amb el públic, si o si t’has d’adaptar. Això, ja sigui intencionat o de forma inconscient, és el que està fent en Piqué i, el Papa Francesc, Buenafuente o Kiko Rivera, per posar altres exemples.

Screenshot3

Molts empresaris i personatges públics podrien aprendre molt sobre estratègies de negoci.

Publicat dins de En el tren | Etiquetat com a , ,

Rànquing #FiestaDelCine

després de recorre casi tots els gèneres del cine en tres dies: intriga, drama, crims, basat en fets reals, animació infantil, aventures, cine fantàstic, comèdia romàntica, periodisme  biogràfic… el meu rànquing és el següent:

9. Una cuestión de tiempo
8. Prisioneros
7. Capitán Phillips
7. Turbo
6. El mayordomo
5. El quinto poder
3. Runner, Runner

Imatge

Publicat dins de En el tren | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , ,

Codi Penal fet a mida

Polítics preocupats per gent que manipula electrònica de consum. Polítics perseguint a aquells que “roben” obres audiovisuals al no pagar copyright (que no pagarien pas si no poguessin “robar”). Polítics que ajunten a la presó a “delinqüents” que enllacen a través de la web continguts “pirates”, amb homicides, torturadors i estafadors.

Mentre estant, augmenten els furs amb violència a les masies, diverses bandes trafiquen i extorsionen lliurament als barris de les grans poblacions, els banquers es lliuren de qualsevol responsabilitat i els polítics enfilen el camí a la dictadura.

Enllaç | Posted on by | Etiquetat com a , ,